Clonatge molecular

En biologia molecular, el clonatge o clonació molecular és un conjunt de mètodes experimentals que es fan servir per assemblar molècules d’ADN recombinant i per dirigir la seva replicació dins organismes hostes. L’ús de la paraula clonatge fa referència al fet que el mètode implica la replicació d’una molècula per produir una població de cèl·lules amb molècules d’ADN idèntic. El clonatge molecular generalment utilitza seqüències d’ADN de dos organismes diferents: l’espècie que és la font de l’ADN que ha de ser clonat, i l’espècie que servirà com l’amfitrió de per a la replicació de l’ADN recombinant. La síntesi artificial d’ADN també permet clonar seqüències sintètiques que han estat dissenyades pels investigadors.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és Clonación-qué-es-y-qué-aplicaciones-tiene.jpg

https://www.observatoriobioetica.org/2018/05/la-clonacion-de-seres-humanos-esta-cerca/2771


En un experiment de clonatge molecular convencional, l’ADN que ha de ser clonat és obtingut a partir d’un organisme d’interès, llavors es tractat amb enzims en un tub d’assaig per generar fragments d’ADN més petits. Posteriorment, aquests fragments són combinats amb un vector d’ADN per generar molècules d’ADN recombinant.Això generarà una població d’organismes en els quals les molècules d’ADN recombinant són replicades juntament amb l’ADN amfitrió. Com que contenen fragments d’ADN estranger, aquests organismes s’anomenen transgènics o microorganismes genèticament modificats.Aquestprocés aprofita el fet que un sol bacteri pot ser induït per captar i replicar una sola molècula d’ADN recombinant. Llavors aquest individu es pot reproduir de manera exponencial per generar una gran quantitat de bacteris fills, cadascun dels quals conté còpies de la molècula recombinant original. Per això, tant la població bacteriana resultat com i la molècula d’ADN recombinant s’anomenen “clons”. En sentit estricte, ADN recombinant es refereix a molècules d’ADN, mentre clonatge molecular es refereix als mètodes experimentals utilitzats per unir aquestes molècules.

Embrions artificials 

La creació de vida artificial pràcticament del no-res pot haver fet un pas de gegant. Per primera vegada, científics de la universitat de Cambridge han recreat al laboratori un embrió de ratolí a partir de cèl·lules mare de dos tipus sotmeses a un procés d’incubació en un dispositiu de tres dimensions ple de productes químics dissenyats per imitar les condicions d’una matriu. Després de quatre dies, els dos tipus de cèl·lules, prèviament modificades genèticament, van començar a formar l’estructura de l’esmentat embrió de ratolí. La investigació va ser publicada aquest dijous al vespre per la revista ‘ Science’.

L’avenç ha estat descrit com una “obra mestra” de la bioenginyeria, que eventualment podria permetre als científics fer créixer embrions humans artificials en condicions de laboratori sense necessitat d’utilitzar un espermatozou o un òvul. L’ estudi està dirigit per la professora Magdalena Zernicka-Goetz, del departament de Fisiologia, Desenvolupament i Neurociència de la Universitat de Cambridge.