El que sí sembla estar cada vegada més clar és que el cotxe conduirà sol, de manera que l’usuari prendrà el control només quan ho desitgi. Aquesta capacitat de maniobra es mesura amb diferents nivells. El nivell 1 és una lleu ajuda al conductor que ja està disponible en molts models, com el control de creuer o l’ajuda de manteniment de carril. El nivell 2 ja es considera de cotxe semiautònom, ja que el vehicle és capaç de mantenir-se al carril escollit i regular la velocitat respecte a altres usuaris de la via, però de tant en tant o en situacions imprevistes exigeix el control del conductor. En el nivell 3 el cotxe ja té capacitat de decisió.

Sempre i quan siguin entorns senzills, com llargues rectes d’autovia o autopista, el cotxe pot no només mantenir-se al carril sinó canviar-se del mateix quan ho cregui oportú i avançar o deixar-se avançar per altres vehicles. Això sí, fins i tot amb aquesta capacitat de decisió l’última responsabilitat la té el conductor, que no ha de despreocupar-se de la conducció. Tot el contrari que en el nivell 4, on el cotxe ja té autonomia completa. En entorns controlats, el cotxe ha de prendre totes les decisions sense necessitat d’atenció de l’usuari, sempre que la resta de cotxes respectin completament les normes de circulació. El nivell 5 és l’últim estipulat pel ara i, per tant, el que es preveu que tingui el cotxe del futur. En aquests vehicles l’usuari tan sols ha de fixar un destí, si el mateix cotxe no ho ha fet ja per ell mateix, i sense cap interacció del mateix recorrerà el trajecte i fins i tot aparcarà sol, ja que ni tan sols necessitarà que hi hagi algú en el seu interior.


https://motor.elpais.com/pruebas/tesla-model-s-berlina-de-lujo/